Exposició Múltiple dels IS-ARTS (Galeria El Sol, Granollers maig 1996) Premsa 1

Inici | Currículum | G. Susany 1996 | Setmana de les Arts 1998 | Poema 1999 | Setmana de les Arts  2001 |  Isards 2005-09  | Mapa | Links

(Is-Arts 1996: Galeria ab   Is-Arts I   Is-Arts II   Múltiple   G.Susany   Is-Arts III  rectoria Vella)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l'isard que fuig muntanya amunt

Batlles i Pi presenta una pintura de lleu accent interiorista amb referències evidents a l'isard que donà nom al grup originari del qual ha sortit ara Is-Arts. La idea del grup era introduir aquest element com a fil conductor d'aquesta mostra, però sembla que alguns participants no ho han fet, motiu pel qual la cosa queda en anècdota per explicar. Jordi Riera ha fet una pintura dotada d'un dolç equilibri entre forces centrífuges i forces centrípetes, presidides per un gran gest, forma tímida, gran, suggerida. El seu isard s´amaga.

Josep Franco ha fet un ensemblatge contundent amb fustes sobreposades, algunes de les quals llueixen colors austers, i les altres mostren la fusta en el seu estat natural o trobat. La presentació en un marc-caixa sacralitza el monument, aïllat del món i profundament suggerent. Kiku Mena ha pintat una imatge fidel a la forma neoexpressionista, amb trets insistents que assenyalen la solitut i l'astorament de l'individu, resolta de manera inquietant. Magdalena Jiménez, en una obra sobre paper, fa al·lusió directa i principal a l'isard barrejant-hi cal·ligrafia, en un ambient de referències rupestres, tot i que la composició no s'acaba d'equilibrar, probablement a cauda del format.

Xavier Vilageliu, subtil en la forma, fa aparèixer l'isard gairebé en persona, amb un collage lateral i discret de pell de cabra. La composició,acurada, és plena de contrastos. Ramon Turón ha fet un isard de bronze, estilitzat fins allà on li ha semblat oportú, amb les articulacions i el ulls polits per donar vida al cadàver que el grup sembla homanatjar alhora que acomiadar en aquest acte públic. Joan March és l'autor d´una petita peça realitzada per ordinador. La imatge resultant suggereix un dens treball intel·lectual, i també podria ser un homenatge a l'atzar que la màquina santifica. Tot depèn de l'espectador. Antoni Saborit amb una pintura i collage de colors densos i rotunds, pinta formes contundents amb multitud de punts de partida, que troben en una gran forma negra la zona de repòs que demana l'observació d'aquesta peça.

El treball conjunt del grup és un esforç positiu, un treball compartit fins ara pel que fa a l'exposició de les obres, però que amb el temps pot evolucionar cap a un sentit de grup en la temàtica i a un punt d'intel·ligencia col·legiada en el diàleg.

 

Hans Móller, El 9 nou (3-6-96)