Inici | Currículum | AAMG 1981 | Is-Arts 1996 | Setmana de les Arts 1998 | Poema 1999 | Setmana de les Arts 2001  |  Isards 2005-09  | Mapa | Links

          Setmana de les Arts 2001(Homenatge a Maria Masllorens) De la ficcció a la realitat

( Setmana de les Arts 2001:  Inici  Catàleg    Premsa  Pintures)

                    setman2.jpg (22012 bytes)
 
           Josep Masllorens va emigrar a Cuba quan tenia 27 anys, l’any 1885. Va deixar poc rastre a Granollers. A Cuba hi va conèixer la brasilera Maria Olivaes, filla de l’estat de Minas Gerais, que es trobava a l’illa, com moltes altres persones de famílies adinerades, fugint de la guerra civil (1893-1895) que castigava el Brasil. Maria Masllorens i Olivaes va néixer de la relació entre el granollerí i la brasilera cap al 1894.
           L’any 1898, Cuba s’independitza d’Espanya i els Masllorens - Olivaes tornen al Brasil. De fet, la Maria Masllorens veia per primera vegada la pàtria de la seva mare quan tenia prop de cinc anys i amb dues germanes més joves.

 

          

J          Josep Masllorens i Maria Olivaes

 

Instal.lada la família a la fazenda, prop de Belo Horizonte, es va activar la producció de cafè i el cautxú. Brasil vivia una època de bonança econòmica que permitia, als rics, donar-se una bona vida. Maria Masllorens es despertava amb una afició per la pintura, que la seva família li va potenciar. De mica en mica la Maria n’aprenia.


          La pintora estava interessada -l’esnobisme no hi era absent- per la modernitat, per Europa. La Setmana d’Art Modern que es va celebrar a Bello Horizonte va fer-li obrir els ulls a l’art Europeu. Les obres de Lasar Segall (1913) , Anita Malfatti i Victor Becheret (1916) i l’esmentada Setmana van revaloritzar l’element autònom dels pintors de l’època entre els que, a Bello Horizonte, començava a sonar el nom de Maria Olivaes.

 

               

      Maria Masllorens Olivaes, 1897

 

 

Els aires de renovació, els diners de la familia, avesada a viatjar ja que era exportadora de cafè a Europa, van portar Maria Olivaes a Alemanya, perseguint l’estela de la prestigiosa escola d’art alemanya Bauhaus. Maria Masllorens Olivaes va arribar a Weimar cap al 1924, dos anys després de la Setmana d’Art Modern que tant l’havia impactada. Allí, la seva pintura i la seva personalitat van fer un salt considerable.

 

La influència dels mestres Klee, de bell antuvi, i de Wassily Kandinsky -que la va canviar radicalment i per sempre- van crear una nova artista. La pintora innocent, voluntariosa, naturalista i natural esdevenia una artista que investigava els punts i les línies de força sobre el pla.

 

        

             Aquarela 25x18 cm. 1913

      

        Maria Masllorens Olivaes amb membres de la Bauhaus (1926)

        

      Maria amb un company a Weimar (1924)

Abans de Weimar, era tot natura,  tot tal com raja, a la manera -salvant distàncies- de la nostra escola d’Olot. En tornar de Weimar, Maria Olivaes era tota una altra cosa. Síntesi i anàlisi eren les eines de Maria Olivaes, que deixava els pinzells per a la recta final de les seves creacions. L’aprenentatge del color, la relació vermellcercle, groc-triangle, blau-quadrat, i els blancs, negres i grisos (en tornar de Weimar, Olivaes havia oblidat el verd, tant
dominant en les seves obres primerenques) i la seva obra semblava madurar.

En tornar d’Europa va deixar un lleu rastre del seus coneixements adquirits en una exposició a Nova York, però on més va impactar va ser al Brasil. La seva família era ben situada i va adquirir certa notorietat per la imatge innovadora i desconeguda de les seves obres pictòriques. Brasil i tot sudamèrica s’europeitzava i els artistes agafaven i reproduien les formes apreses. Maria Olivaes no va ser una excepció.

     

     Quadrat taronja, aquarela 35x22 cm, 1925

 

Maria Masllorens Olivaes va ser coneguda al Brasil com a Maria Olivaes i a Belo Horizonte, on hi ha la fundació que porta el seu nom, encara se la recorda com a A Filha do Catalao.
 

De fet, es pot considerar una artista de segon ordre. Les seves pintures no representen cap innovació important en la història de l’art, tret que representen un document interessant per observar l’evolució de la personalitat d’un artista.
 

La Fundació Maria Olivaes (no hi ha cap referència a la catalanitat de la seva sang ni al seu primer cognom) conseva les obres que els seus nebots van recollir a la seva mort. La família és rica i es permet ajudar els artistes locals amb beques. Anualment hi ha concursos de pintura per recordar la figura de la pintora que, a nivell local, si que es pot considerar rellevant.
 

 

  

    Exposició a Nova York, 1927

 

En Maria Masllorens Olivaes, s’observa el pas d’una pintura, digem-ne selvàtica, ambientada en les plantacions de cafè de la família de la seva mare -mai amb cap més altra intenció que distreure’s, sense crítica , sense justificar res, amb colors tal i com ragen - cap a una pintura molt més conceptual , abstracta, moderna, europea. Entremig, Maria Olivaes havia viatjat a Europa. Maria Masllorens Olivaes amb la galerista Devora Spencer (Brasil).

Malauradament, no s’han trobat gaires rastres de l’origen granollerí de Josep Masllorens. A Granollers no hi hem trobat el seu cognom, però en un document de Belo Horizonte es deixa ben clar l’origen del pare de l’artista que, 105 anys després del seu naixement, es recupera com a figura per a Granollers.

Maria Olivaes va morir relativament jove, ja que tenia 45 o 46 anys. Es creu que va morir de malaltia -tísis- però no hi ha testimonis vius que en puguin parlar.
 

Després de la seva mort va quedar el silenci i, fa pocs anys, la fundació creada pels nebots, fills de les seves germanes, que continuen el negoci del conreu i exportació de cafè, va reviure l’obra de Maria Olivaes.

 

    

     Belo Horizonte, gouache 24x29 cm. 1928

 



_________________________________________________________________________________________

EXPOSICIÓ DURANT LA SETMANA «DE LA FICCIÓ A LA REALITAT»

Vida i obra de Maria Olivaes
· Obra pictòrica.
· Fotografies.
· Documents.
· Catàlecs d’exposicions i crítiques d’art.
 

NOTA: Material cedit per la fundació de Belo Horizonte (Brasil) Maria Olivaes.
* Exposició homenatge dels ISARDS.
* Obres dels ISARDS.
___________________________________________________________________________________

PROGRAMA DE LA SETMANA «DE LA FICCIÓ A LA REALITAT»

1r. dia. 30 de març 2001. Inauguració. Presentació de la história de Maria Olivaes i del programa de la setmana .

2n. dia. 3 d'abril 2001. Xerrada col·loqui: "De la ficció a la realitat"

Intervenen:

Vicenç Altaió. Escriptor  i traficant d'idees.

Ricard Mas. Historiador de l'art.

Jaume Sosa. Biòleg del Consell Superior d'investigacions científiques.

Joan Fontcuberta. Artista plàstic.

Presentació i moderació: Lluís Noguera

3r. dia. 4 d'abril 2001. Passi pel·licula. "F for fake (1973)" d'Orson Welles, sobre entre altres Emil D'Hory.  Falsificador -imitador dels grans mestres de la pintura.

Presentació d'en Francesc Circuns. Crític de cinema.

Museu de Granollers. C/ Anselm Clavé, 40

 

Agraïm la col·laboració de

Jaume Maspons, Consulat General del Brasil -Barcelona-, Joan Garriga, Sònia S. Busqués