Inici | Currículum | AAMG 1981 | Is-Arts 1996 | Setmana de les Arts 1998 | Poema 1999 | Setmana de les Arts 2001  | Isards 2005-09  | Mapa | Links

        Setmana de les Arts 2001(Homenatge a Maria Masllorens)

( .Setmana de les Arts 2001:    Inici  Catàleg  Premsa  Pintures)

2 Setmana (9608 bytes)
 

El grup Els Isards (Batlles i Pi, Kiku Mena, Xavier Vilageliu i Jordi Riera ha inventat la figura de la pintora Maria Masllorens Olivaes, per reflexioinar sobre la ficció i la realitat en l'art. Una exposició al Museu de Granollers,amb fotografies i obres de Maria Olivaes -filla d'un suposat granollerí que va emigrar a Cuba a finals dels segle XIX- i crítiques de la seva obra il·lustren el missatge d'Els Isards, autors de tota l'exposició. La mostra es va acompanyar d'un debat sobre la ficció i la realitat. Aquesta crítica, ben real, coincideix amb el final de l'exposició que es podrà veure en altres ciutats catalanes.

La Creació de Maria Masllorens, del Brasil

           

Maria Masllorens Olivaes naixia a Cuba l'any 1894, filla del granollerí Josep Masllorens i de la brasilera Maria Olivaes esdevingué pintora i rodamón, i en certa ocasió va poder retrobar-se amb la terra dels seu pare. Realment recordada com a artista a Brasil, la ciutat de Belo Horizonte és on va instal·lar la Fundació Maria Olivaes, gràcies a la qual s'ha fet possible ensenyar alguns dels seus quadres de la desconeguda pintora. Maria Masllorens Olivaes no va ser cap revelació en el seu temps malgrat les esporàdiques aparicions de bracet d'il·lustres artistes i promotors, com ara la galerista novaiorquesa Devora Spencer o els artsites de la Bauhaus.

 

     

La seva obra, inmersa en els corrents futuristes, cubistes o de qualsevol mena de les moltes que se succeiren durant la seva vida, no va asolir mai cap fita remarcable, però si que formava part del cultiu indispensable perquè el món hagin existit succesives èpoques dòr de les arts. Sense cinc mil artistes passant més pena que glòria pels carrers de París, Picasso, Miró, Léger o qualsevol altre dels genis que recordem no haurien pogut prosperar. La idea de l'artista únic, indiscutible, aplaudible, universalment assumible i parapapal és un intent comercial contemporani, que ja s'havia assajat abans amb sonors fracassos.

Maria Masllorens Olivaes era una de tantes artistes tremendament necessàries, tan necesaàries en la seva pertinença al substrat de l'art i la cultura, que si no hagués existit, s`hauria hagut dìnventar, com es el cas.

REFLEXIÓ PER A GRANOLLERS

    Els Isards han donat novament una prova del que es pot fer a Granollers irradiant a partir d'idees i troballes de gran lluminositat. Anar a gratar en el subsòl de la història per treure`n espurnes insinuades ha estat una feina de recerca de dos anys. Maria Masllorens Olivaes ha nascut, més que renascut, per als seus remots i actuals avantpassats presents a Granollers.

La filla artista de Josep Masllorens, si hagués nascut a Granollers i en els nostres dies hauria estat contemplada com una noia simpàtica, digna de formar part potser d'un grup com Els Isards i d'intentar esborrar-se com a artsita per deixar passar l'art, la creació, la ficció i la realitat units en una conjunció lúdica i fecunda, tal com han fet els seus entusiastes homenatjadors ara mateix. El seu art ara ja conservador i conservible, mimèitic d'un temps i d'un ambient, té el valor de la rememoració, nosols de lafilla d'un granollerí, sinó dùn gra de sorra identificable o no, singular o clònic de l'inmens desert fecund de l'art universal.

Enhorabona a Els Isards per elseu padrinatge. Seria bo que el Museu de Granollers es prengués la molèstia d'adquirir alguna peça el més emblemàtica possible de les que la Fundació Maria Olivaes de Belo Horizonte conserva, si és que això es fos factible i permés per realitat de la ficció. Com fa tant.

Hans Móller

El 9 Nou (27-4-2001)