Inici |  Currículum | AAMG 1981 | Is-Arts 1996 | Setmana de les Arts 1998 | Poema 1999 | Setmana de les Arts 2001 | Isards 2005-09  | Mapa | Links

Premsa 2

(Setmana de les Arts 1998:  Inici   Respostes    Programació     Premsa 1   Premsa 2 )

 

 

Què hi pinten, els artistes?  

per Jaume Maspons

La Setmana de les Arts del grup Els Isards va començar divendres amb un debat sobre el paper de l'artista en la societat actual, amb Joan Brossa, Vicenç Viaplana, Frederic Roda i Hans Móller. Es constatava que els artistes tenen un paper poc relevant en una societat que s'interessa, sobretot, pel poder i pels diners. La Setmana de les Arts continua, a la plaça de la Corona, oberta, gratis, fins dijous.

 

D'esquerra a dreta sentats V. Viaplana, Joan Brossa, V. Vilageliu, drets J. Riera, K. Mena i Batlles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Granollers. La Setmana de les Arts va començar divendres al vespre amb un debat al voltant de la pregunta Quin ha de ser el paper de l'artista en la societat actual? A la taula, el poeta Joan Brossa, el director de teatre Frederic Roda i Fàbregas, el pintor Vicenç Viaplana i Hans Móller com a moderador intentaven donar respostes.

Previament, Hans Móller en va llegir algunes que el col·lectiu Els Isards ha anat recollint, via Internet. "L'artista ha de fabricar un producte per a la societat de lleure","...és un obrer cultural", "fa un paper revolucionari", "no té cap paper concret", són algunes de les idees que van arribar a Els Isards i que tothom que hi estigui interessat pot veure o adquirir a l'exposició.

Joan Brossa que començava amb un "tot és bla, bla, bla,..." distingia clarament entre "l'obra ben feta i l'obra mal feta" i exposava que "l'artista fa funcionar la meitat del cervell que està adormida, per un plaer estètic i també ha de ser un desmmascarador". Una de les idees exposades del poeta va ser que "mollta gent viu completament al marge de l'art, en prescindeix; la gent s'encaterina amb quatre cançonetes de la televisió, viu, menja, canvia de cotxe, fa diners, i ho accepta tot; se li`n fot tot".

El pintor Vicenç Viaplana defensava que "actualment, l'artista no té cap funció, perquè a la societat catalana no hi ha prou interès per l'art".

Per al director teatral Frederic Roda, "és l'artista el que decideix actuar davant dels altres; perquè un sigui artista, cal que sigui creatiu, que arrisqui", i afegia que, al teatre, se sol "valorar més els actors i les actrius, amb humilitat, que els artistes".

En general, tant a la taula, com entre els assistents, es notava la sensació que l'art i, per tant, l'artista, té poca incidència en la societat, "excepte en els casos dels artistes que ha asolit notorietat mediàtica, però en aquets casos el que acaba interessant és el personatge", deia Viaplana.

Joan Brossa, que es va definir com a "poeta visual, no artista", va dir que no creu "en el teatre català", i Frederic Roda es mostrava optimista perquè "és evident que existeixent  sales altrenatives". Algú del ponents va dir, i va ser molt aplaudit, que "si les empreses de transport tinguessin la mentalitat del teatre català, aniriem amb tartana". Una reflexió no gaire optimista.

La convocatòria feta pel grup Els Isards en aquesta Setmana de les Arts va aconseguir -si més no- despertar força curiositat. La proposta arrenca d'un exposició col·lectiva del quatre artsites que formen -Els Isards- Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu; en un local comercial de la plaça de la Corona -un lloc inèdit com a sala d'exposicions- es mostren les obres de quatre artistes i alguns poemes visuals de Joan Brossa, com a convidat. Paral·lelament, cada dia s'hi fa una activitat. "És com si féssim una inauguració diaria" diuen Els Isards. El restaurant la Gamba hi posa la beguda i el fotògraf Jordi Ribo en deixa constància gràfica, amb una acció polairod a cada sessió. La mostra es oberta cada dia, fins dijous, de dos quarts de vuit a les nou del vespre.

Els Isards han creat la Setmana de les Arts sense demanar cap ajut a les institucions, per "una voluntat d'independencia".

....

El 9 Nou (15-6-1998)

__________________________________

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Isards acaben la Setmana de les Arts amb ganes de repetir, per la bona acollida

per Jaume Maspons

Granollers. L’actuació del grup de rock Casino (Comflakes fins fa pocs mesos) va posar el punt final a la Setmana de les Arts organitzada pel grup d’artistes -Els Isards. Els quatre artistes d’aquest col·lectiu -Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu- han exposat les seyes obres al costat d’uns quants poemes visuals de Joan Brossa, en un local comercial de la plaça de la Corona. Mentre ha durat l'exposició, s'ha fet un acte cada dia: debat sobre art, música classica, teatre, música, moderna, dansa, poesia i pop rock. L'afluencia de visitants ha estat constant i els quatre artistes valoren molt positivament; l'experiencia: "Es tractaya de provocar contactes  entre persones de diferents camps de la cultura, i, en part, ha hem aconseguit", explica Jordi Riera. De fet, l’ actuació del grup de teatre Quatre per Quatre -diumenge davant més de cent  persones- els va proporcionar un bolo a l'Ametlla, amb el recital 4 Lorcas 4. L'afluència de públic ha estat constant, entre 50 i 100 persones cada día, en un marc inusual com a sala d'exposicions, que ha resultat útil i agradable. Jordi Ribó ha fet una acció polaroid cada día, i el restaurant La Gamba hi posava la beguda.

       El 9 Nou (-06-1998)

__________________________________

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Isards  

per Joan Sala i Vila

La llibertat de les muntanyes de rocam esquerp oxigena la vida dels isards. Aquesta mena de cabra muntanyenca, de pelatge fosc i fines banyes, simbolitza en el seu hàbitat natural un fet cultural d'intenses vibracions populars, que ha palesat abastament la riquesa i frondositat que hom descobreix en la muntanya de les arts vallesanes, quan els ciutadans, imitant les mogudes dels isards, salten de rocam en rocam, de la plàstica al teatre, de la música a la poesia. Els actes de la 'Setmana de les Arts ' celebrada al número 6 de la plaça de la Corona han esdevingut un alè d'aire fresc en el món de la cultura, masssa sovint manipulada per interessos diversos. Un missatge net i clar es respira a casa nostra: la iniciativa popular gaudeix d'una qualitat i força suficient per manisfestar-se en llibertat i troba en els ciutadans recolzament i lloança. La lliçó del Grup Els lsards, lliçó que ells no volen anomenar però que emergeix valenta de la Setmana, arriba en un moment providencial quan sembla que hom no pot donar un pas sense ajuts institucionals. En la 'Setmana de les Arts ' les institucions no sortien a la foto. I això és bo. Però, i també és bo: van anar- hi per fer fotos? La qualitat de l’esdeveniment s'ho mereixia, perquè de la mateixa manera que la pregunta central de la Setmana era, "Quin ha de ser el paper de I' artista en la societat actual ?", en l ' aire fresc de la muntanya cultural del Vallès Oriental s'hi respira aquesta altra : "Quin ha de ser el paper de les institucions en el moviment artístic de la societat?" Un pregunta que Els Isards contesten cercant el seu aliment en el seu hàbitat natural, saltant de roca en roca fugint dels caçadors.

        El Tot Granollers (19-6-1998)

__________________________________

 D'esquerra a dreta Mena, Vilageliu,  Batlles i Riera  

 

 

Setmana de les Arts  

per Joan Sala i Vila

Conviure en germanor diferentes manifestacions artístiques de casa nostra, en un mateix espai i temps, palesa maduresa culturals i una consciència arrelada dles valors de la comunitat i de la persona humana.

La Setmana de les Arts ha estat un missatge brollat d'una voluntat ciutadana a redós del treball de quatre artistes plàstics que l'han interpretada i feta realitat.

El marc de la Setmana, un local comercial, afegia a la filosofia de l'esdeveniment una connotació d'agermanament entre els promotors culturals i els promotors comercials, com ho evidenciava també el panell amb el nom dels col·laboradors.

I en aquest capítol de col·laboració, una mancança, per una part volguda al no demanar i, per altra, recança  per l'absència.

El Grup Els Isards, amb molt bon criteri, organitzà la Setmana des del respecte i la defensa de la llibertat amb el convenciment que cal treballar per la cultura, i es pot, sense subvencions institucionals. Però allò que desencisa és la no presència dels representants dels ciutadans en actes que aquets organitzen. És molt bonic sortir a la foto, però és molt més agraïda una encaixada de felicitació des de l'anonimat i de la humilitat.

La Setmana de les Arts, en la que han conviscut les arts plàstiques, la música, la dansa, el teatre i la poesia, no han estat un miratge, ans tot el contrari, un mirall que a la llum del ol de la cultura reparteix els seus raigs lluminosos a totes aquelles persones i entitats amb l'il·lusió de treballar per la convivència.

          L'Actualitat (19-06-1998)