Senseïsmes, index

 

                            Enquestes

  bolablau.gif (632 bytes) Per què, en general, té més acceptació la plàstica contemporània que la música contemporània?

  bolav.gif (712 bytes) Seria possible una major interrelació entre les diferents disciplines artístiques, per exemple entre plàstica i música?

  bolaverm.gif (682 bytes) Un artista ha de fer la seva obra pensant en el profà, en l´entès, en els dos a l´hora, amb cap? Es pot fer que l'art pugui interessar a profans i entesos?

 

separador.gif (2314 bytes) 

  bolablau.gif (632 bytes) Per què, en general, té més acceptació la plàstica contemporània que la música contemporània?

"L'art plàstic et dóna l`oportunitat de sequir pensant o reflexionant sobre la matèria, mentre que la musica contemporània pot ésser més difícil d'entendre o d'agradar en l´instant que és produïda i no et dóna el temps de reflexionar".

Josep Henríquez, concertista de guitarra

"Per diversos factors: d´una banda, al rostre país a l´escoles mai no s'ha ensenyat la música. D'altra banda la música, que és l´art més abstracte, exigeix que del públic un esforç superior que les arts plàstiques. Finalment, un tercer motiu podria ser la terrible competència que hi ha d'altres músiques més accessibles per al públic però d'escàs interès artístic, i que ens venen com a "música moderna" tot i tenir un llenguatge antiquat". .

Jordi Masó, músic

"Tothom creu que a casa de altre s'està millor, d'aquí neix l¨imaqinani, el desig i la utopia. La música popular contemporània omple estadis esportius i, com a molt, als espais de l'art d'avantguarda s'acull la idèntica música bessona. Allò contemporani és el germà petit del present, si és que ha nascut una música i un art atent a les mutacions i a l´esdevenir".

Vicenç Altaió, escriptor i traficant d'idees

"No crec que la plàstica contemporània tingui més acceptació que la música, suposo que tot depèn del nivell o la tendència artistica amb que es compari, per exemple no crec que el Brotons o el Carles Santos tingui més acceptació que en Pollok o en Josep Beuys, o alquns quadres cubistes d'en Picasso en el que es refereix a un determinat públic".

Josep Navarro, pintor

" Com en tot, cal molta educació. Passa per veure molta pintura per entrar en la contemporània. També en la música passa el mateix. Possiblemant hi ha més ocasions per veure pintura contemparània que escoltar música contemporània ".

Motserrat Ponsa, periodista

" L'art també entra dins les lleis del mercat. En el món de la música "clàssica" és més fàcil vendre música ja coneguda. En la plàstica no existeixen les tirades il.limitades, les peçes antigues són a museus, unes quantes són al mercat de la compravenda a preus desorbitats. El mercat mateix necessita noves obres per seguir funcionant. En el cas de la la música pot passar perfectament sense elles."

Jordi Riera, pintor

"Sincerament pensa en la pregunta i les respostas palesen una definida lateralitat. No crec que la plàstica contemporània tingui més acceptació que l'acústica. Són dues visions massa diferenciades pels seus protagonistes, creadors i receptors."

Joan Sala Vila, col.laborador de premsa

 

"Crec que ni la plàstica ni la música contemporània tenen una acceptació generalitzada. Només una part molt petita de la població gaudeix l´art de la música com de la plàstica contemporània. I dins d´aquesta minoria les diferencies d'acceptació entre una i altra activitat artística son irrellevants".

Vicenç Viaplana, pintor

 

"Crec que la plàstica ha sabut moure's més connectada amb una realitat social que s'hi ha vist reflectida. La música contemporània ha estat més allunyada d'una societat que en música tot just està descobrint els clàssics. I és, a més, una societat amb interessos múltiples que fan que es pugui desentendre fàcilment del que se li presenti difícil ".

Josep Maria Roger, músic

 

"És un problema sensorial crec. Els colors ben combinats tenen més poder de convicció i comunicació, que Ia combinació de modes musicals en desarmònics o tècniques dadecofoniques".

Dr. Genis Tura, metge

 

"Estem més educats visualment que Ia sensibilitat de I'oïda, a més, el so és més efímer i per tant més difícil de copsar ".

Antoni Porta, comerciant

 

"La bona musica contemporània necessita més difusió. El segle XX serà un segle que passarà sense haver escoltat una part important de Ia seva música. De tota manera cal dir que hi ha algunes obres que només interessen als seus autors... Això també passa amb Ia plàstica però el procés de valoració pot ser més ràpid ".

Carles Riera, músic

 

WB01541_.gif (712 bytes)   Seria possible una major interrelació entre les diferents disciplines artístiques, per exemple entre plàstica i música?

 

"És clar que és possible. Sens dubte totes les arts són compatibles i Ia plàstica amb Ia música es complementen molt bé".

Josep Henríquez, concertista de guitarra

 

" Sí, i no entenc per què no es fan més sovint concerts en les exposicions d'art, que és una oportunitat excel·lent per escoltar música en un ambient idoni (sempre que Ia musica interpretada s'adeqüi a l´obra plàstica exposada). Tampoc Ia relació literatura-música no s'ha explorat gaire, tot i les seves infinites possibilitats ".

Jordi Masó, músic

 

" Estem en un món d'especialització, molt diferent al que es vivia durant el Renaixement. Els creadors, generalment, només es relacionen amb artistes del seu propi ram. Músics amb músics, pintors amb pintors... això només pot produir una endogàmia d'idees i un empobriment en Ia pràctica de l`art ".

Jordi Riera, pintor

 

"Recordeu l`elefant en el film Sargent Pepers? En art i en ciència, tota actitud endogàmica obstreta tendeix a xuclar l'exterior cap a l'interior, i d'aquí cap el no-res. D'això se'n diu "complex de trompa". La relació inter i trans ha donat Ia millor música i el millor art del segle. Aviat veurem el millor: un artista sense boca fent música amb els ulls : transgènia ".

Vicenç Altaió, escriptor i traficant d´idees

 

" Jo crec que sí, de fet l'òpera és una mostra evident o el que s'entén per videoclips musicals, en aquest la plàstica que s´incorpora és tan evident com necessària, o alguns anuncis publicitaris als quals si els traguéssim la música, la plàstica que apareix, quedaria totalment incompresa. En el cas de la pintura o l`escultura si no es fa, pot ser perquè no estem massa acostumats a compartir espais concrets determinats, para jo crec que si és possible fins i tot crec que és necessari ".

Josep Navarro, pintor

 

"Sense que cap de les dues perdi la seva peculiaritat definidora, la interrelació vindrà condicionada per la voluntat i la capacitat dels artistes respectius d´encertar els punts d´intersecció".

Joan Sala i Vila, col·laborador de premsa

 

"La creació artística ha estat bàsicament un treballi individual. Però la recerca de noves expressivitats ens portarà, probablement, a compartiments oberts interdisciplinaris ".

Josep M Roger, músic

 

" De fet hi és i històricament hi ha estat. El que passa és que, com en l'anterior qüestió, es produeix dins, d'unes minories. Un altre fet significatiu es que altres disciplines com per exemple el cinema han ocupat eI lloc de l'art en aquesta relació ".

Vicenç Viaplana, pintor

 

" Sempre ha estat possible, el cinema, la dansa l´òpera...Un poema pot tenir musicalitat, una escultura pot ser interactiva i musical i la pintura en si mateixa pot fondre's en la música o tenir-hi l'origen".

Dr. Genis Tura, metge

 

"Les dues es necessiten. la magnifica experiència del Teatre Lliure demostra que la mateixa gent està interessada en bon teatre, en musica del segle XX. etc."

Carles Riera, músic

 

"Seria possible i educatiu. Una forma molt interessant d'entrar en ambdós camps.".

Montserrat Ponsa, periodista

 

 

 WB01539_.gif (682 bytes)   Un artista ha de fer la seva obra pensant en el profà, en l´entès, en els dos a l´hora, amb cap? Es pot fer que l'art pugui interessar a profans i entesos?

 

"C. Ph. E. Bach va posar un subtítol "per a l'expert i per a l`aficionat" a unes obres seves. Més endavant un crític va escriure referint-se a la setena simfonia de Beethoven: "va enlluernar tant l'expert com el profà. Sembla que és possible ser sincer amb un mateix i cercar la comunicació vers el màxim nombre de persones, sense baixar el llistó de la qualitat.

Carles Riera, músic

 

"L´artista fa l'obra en relació amb l´ altre en el sentit més freudià del terme. I aquest Altre no el podem identificar exactament ni amb el profà ni amb l'entès sinó amb una imatge més o menys distorsionada d'ell mateix".

Vicenç Viaplana, pintor

 

" Art és soledat, introspecció, reflexió. L´art també utilitza un llenguatge, un codi. És també comunicació. En la mesura que l'artista sàpiga barrejar les dues parts amb talent i sinceritat podrà reeixir en la seva obra".

Jordi Riera, pintor

 

" L'obligació de l´artista és crear, no escoltar què li recomanen. En aquest cas deixaria de ser artista. Serà pur mercantilisme, el qual tristament abunda ".

Montserrat Ponsa, periodista

 

"Per a mi, l'artista ha de fer i crear el que ell sent sense pensar en els altres. El més important de la creativitat és que estigui feta amb sensibilitat i sens dubte, tindrà acceptació de molta gent".

Josep Henríquez, concertista de guitarra

 

" L´artista no ha de pensar ni en el profà ni en l`entès, sinó en ell mateix, en la seva obra i en la seva pròpia realització com a artista. Quan el públic condiciona una obra d'art, aquesta acaba sent pretensiosa (si és dirigida a erudits) o simplista (si va per els profans). L'art interessarà a profans i entesos si el desprenem de la solemnitat i la transcendència que alguns volen donar-li. Només a les hores els profans s'adonaran que pot ser tan divertit com anar al futbol o a la "disco", i els erudits que la profunditat no està renyida amb l`entreteniment que és al cap i a la fi, l'art".

Jordi Masó, músic

 

" L'art té una intenció social desinteressada, gratuïta. El resultat pot ser hermètic, cap a l´esdevenir o panxacontent d'un present sense esdevenir. Però no hi ha lleis, ni de gust ni de mercat. D'un milió i tants d´espermatozous de tant en tant n'hi ha un que penetra l´òvul. Cal molta fertilitat gratuïta, perquè l'art sigui creatiu, i cosa de dos o més ".

Vicenç Altaió, escriptor i traficant d'idees

 

" Amb cap. La obra artística és per si, individual, altra cosa és que una vegada feta es pugui fer una tasca pedagògica per al profà, cosa que trobo totalment necessària, i en el que es refereix a l'entès crec, que si és entès, no cal fer res, ja s'espavila tot solet".

Josep Navarro, pintor

 

"L'artista només ha de pensar en la seva capacitat creadora i creure-hi. El respecte a la seva obra a la dels altres serà ell millor pont per arribar a tots els públics".

Joan Sala Vila, col·laborador de premsa

 

"Art és cultura. Cultura és coneixement. Coneixement és llibertat... Ergo... quant sigui una obra d'art més podrà interessar tothom".

Josep Maria Roger, músic

 

"Amb cap, si surt sí". ".

Antoni Porta, comerciant

 

" Hi ha un art popular, que pot esdevenir folklòric. Però l´art amb majúscules com a obra interior d'un artista té alguna cosa personal d'introversió que requereix la complicitat dels altres per arribar-hi. Hi ha, però. artistes més extravertits i comunicatius ".

Dr. Genis Tura, metge

 

 

 

Inici   Presentació per S. Brotons  Obra plàstica   Enquesta    Brotons (biografia)   Links    Mapa