Inici |  Currículum | AAMG 1981 | Is-Arts 1996 | Setmana de les Arts 1998 | Poema 1999 | Setmana de les Arts 2001  | Isards 2005-09 | Mapa | Links

Exposició de pintures, Sala Municipal d'Art Carles Sindreu  (L'Ametlla V.) 

Isards 2005-06:  Espai Gralla 2005   Carpeta dels Isards (2005)  Exposició a L'Ametlla del Vallès (2006Galeria ab Granollers (2007)

Batlles i Pi

Batlles i Pi

 

 

Kiku Mena

Kiku Mena

 

Jordi Riera

 

Xavier Vilageliu

Xavier Vilageliu

 

Inauguració, 3 febrer 2006

aaaa

bla)

 

 

Inauguració, 3 febrer 2006

 D'esquerra a dreta Batlles,  Mena, Vilageliu i  Riera

Els Isards descobreixen la bellesa de la seva realitat a L'Ametlla

...

L'exposició, que el Grup Els Isards presenta a la Sala Municipal d'Art Carles Sindreu de l'Ametllla del Vallès, ullprèn talment com una llum solar que persegueix per la muntanya el triscar dels isards que gaudeixen de la seva soletat però que en el seu individualisme esquerp hi descobreixen la bellesa de la seva realitat.

Per els seus estils tan diferents dona la impressió que els components del grup granollerí res tenen a veure l'un amb l'altra i quan l'oportunitat ens posa davant una exposició col·lectiva, recordant al poeta, ens adonem que res no és mesquí, que les hores dedicades a la creativitat no són isardes, i que la foscor no ha entorpit la llum del seu treball. Els seus missatges són clars, les idees lluminoses i l'obra feta és el mirall que els acompanya en la seva mostra.

Joan Batlles, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu, a la Sala Carles Sindreu, demostren el valor de la diferència i la unitat de la creativitat que rau en el treball ben fet. Joan Batlles desvetlla el poder comunicatiu del cromatisme d'inspiració geométrica amb insinuacions d'un record arquitectònic que fuig del materialisme per gaudir del sentiment i el pensament. Kiku Mena, matèric, informalista, troba l'expressió dels elements en una fugida en la que s'entrecreuen contínuament il·lusions, guspires, nebuloses, oblits, per refer un teixit d'involucions místiques.

Jordi Riera manifesta un culte especial per la persona i la seva obra esdevé una denúncia, una lloança, un retret però sempre hi sura en el seu navegar el poder creatiu del ser humà. Xavier Vilageliu segueix la seva trajectòria investigadora i cada exposició nova esdevé una sorpresa per la temàtica o per la tècnica. La mostra de l'Ametlla em fa pensar en els poemes visuals de Joan Brossa que troben missatges enriquidors en unes tissores o en el vidre d'una copa trencada.

La mostra que comentem mereix una escapada, els caps de setmana, a l'Ametlla per la desmotració ascendent dels membres del Grup Els Isards. I alehores comprovarem amb Salvat Papasseit com "res no és mesquí" i que una escapada artística és engrescadora i culturalment i humana enriquidora.

Joan Sala Vila

Revista del Vallès (10-02-06)

_______________________________________________

 

Mostra conjunta dels Isards

Les exposicions duren, si fem cas del patró habitual, dos caps de setmana, temps més que suficient, en una dinàmica de visites entusiastes, per aconseguir que els habitatants d'una vila com l'Ametlla rebin els impulsos artístics que s'els proposen.Els Isards apareixen en formació conjunta, com solen, aliens a les estratègies de mercat, a les adscripcions temàtiques o al regust revolucionari de les propostes impulsives. Els Isards, segons ells mateixos declaren, viuen units per l'amistat i per les ganes de pintar, i trien fer-ho cadascú a la seva manera i presentar-se conjuntament. La seva existència expositiva és, doncs, més una sèrie d'exposicions col·lectives, perquè sempre són els mateixos i no fan pintura conjunta, sinó exposicions conjuntes. Són distincions que cal fer per evitar melentesos.

Jordi Riera té dues peces grans i dues de petites; els fons d'un sol to permeten l'evolució d'unes complicades giragonses amb pinzell, de color i grafisme, enmig de les quals apareix algun element de figura, caps o rostres i algun gest d'incisiva mala bava, tot i la  tradiciconal  subtilesa d'aquest pintor, l'obra del qual apareix llumninosa i cromàticament alegre.

Xavier Vilageliu ha optat darrerament per un apropament al poema objecte, de la mà d'alguns recursos pictòrics, en aquetsa ocasió escassos; les quatre peces enmarcades eb caixa i els tres collages poden ser llegits com cada espectador tingui per més adient. Pictòricament és rellevant observar alguns blancs pintats, insistits queels fan neutres però presents (és a dir, no neutrals); elselements de collage són obejectes quotidians, més a propo dl rebuig que de la utilitqat, però asoleixen una nova funció, integraqda amb text, tot en un mateix paquet.

PINTURA SOBRETOT

Kiku Mena aporta sis cartrons quadrats de proporcios idèntiques; són quadres molt matèrics, amb profusió de matèria pictòrica escampada, patida segurament, insistida després, avortant qualsevol anècota i adquirirnt en la contemplació pausada més i més força de turgència material: com més estoa es contempla aquestes peces, més mateèria semblen tenir i, en canvi, no n'hi ha més que la necessària. Són pintures atractives, amb tot el dramatisme que insinuen els seus regalims, els esvaïments del poc color (ocre, negre, vermell de sang
) i els estripso ferides que després d'una estona i a distància prudent s'integren en una nova realitat, susceptible d'aportar sensacions a un espectador amb els ulls oberts.

Joan Batlles i Pi hi a dut quatre peces de gran impacte gràfic i lumínic. Els colors purs i plans, la importància del blanc i les formes simples ben combinades donenun aire de misteri a les imatges resultants. La quadrícula, sigui escala, reixa o trama, aporta una certa sereneor gràcies a una composició amable en la qual destaquen espurmes grogues o vermelles que trenquen la fredor de blaus, blanc i negre. En el conjunt, actuen com a refresc, i és interessant fer el seguiment de les exposicions del grup, peruqè cada vegada en resulten relacions de força, de llum i de color, de temàtica associada i de referents en rpoporcions diferents, la qual cosa genera uan expectacio molt d'agrair.

Hans Móller

El 9 Nou (17-02-06)

eLL