Exposició Galeria d’art ab Granollers

                                                                          

Els Isards: Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu

 

  Batlles i Pi                                        Kiku Mena                                        Jordi Riera                                         Xavier Vilageliu

s

Hi ha un quadre de Magritte que em fascina. Es diu Els amants i s’hi veu una parella que, tapades les cares per un llençol, es fa un petó mentre s’abraça.

He dit s’hi veu? Menteixo. No es veu si hi ha un petó o una mossegada o si les cares són cares o no ho son. El llençol blanc els tapa i per tant, el que hi passa a sota ho decideix cada espectador, cada mirador del quadre.

Jo crec que es besen. I si puc triar (que puc) es besen apassionadament.

Sembla que en la pintura sempre passa el mateix. Hi hagi o no hi hagi llençol, el que s’hi veu, el que hi ha, el que representa, depèn del que mira.

I això m’agrada. Em fascina gairebé tant com el quadre de Magritte i em recorda a aquella frase carrinclona d’aquella poeta que deia que “... nada es verdad ni es mentira...”

A mi m’agrada que les coses puguin ser moltes coses alhora. M’agrada que alhora siguin veritat i mentida, siguin llençol i sota llençol, siguin petó i no ho siguin depenent de si els ulls ho veuen o no.

Però ho veuen els ulls? Diuen que els ulls menteixen i que cadascú de nosaltres veu un mateix color de maneres diferents. Són els ulls els que miren o potser mirem amb el nas i la boca i els records i les sensacions?

Miro jo Magritte amb els ulls?

Pinten els pintors amb les mans? Amb els dits?

Crec que no.

Però jo de pintar no n’he sabut mai. Ni de tècnica ni d’art ni de textures, ni gairebé de colors.

Però de mirar si que en sé. En sabem tots. Jo i tu i Magritte i els Isards. Tots.

Mirem i alguna cosa ens diu que sota el llençol hi ha un petó i sota el color, una sensació i sota la idea primera del pintor, un sentiment que arriba.

I potser arriba només als ulls, o potser ens frega els llavis o el cor o la consciència.

Un instant emmarcat.

Uns amants presoners d’un petó amagat.

  

Marina Martori

  Inauguració dia 6 de febrer a  2/4 de 8. Exposició del 6 de febrer al 31 de març 2007